L'església, poble dels creients.

Els cristians vivim dins d'una comunitat. 

Des de l'inici que els cristians es reunien en petita assemblea en la casa d'alguna família de la comunitat. D'aquesta assemblea en deien " ecclesia", paraula d'origen grec que significa " convocatòria", " reunió". 

Això era i això és actualment l'Església: el poble de Déu reunit ja que és el poble dels creients. 

L'Església en què estem  no només és seguidora de Jesucrist, i per tant, " cristiana" sinó que també és " catòlica" és a dir, oberta a tothom, universal. 

I la conseqüència de tota la fe dels cristians és que si les persones estem fetes a imatge i semblança de Déu no desapareixerem mai amb la mort. Amb la mort no s'acaba tot i la persona no va a parar al no-res sinó al "tot" que és Déu on trobarà un altre tipus de "vida", una vida en esperit, per tant,  aquest cop sí: eterna. 

Què diu la Bíblia sobre Déu?

La Bíblia, el llibre sagrat del cristianisme.

a) Déu és el creador de tot.
Segons la Bíblia el nostre món -orgànic- no és etern sinó que té un començament i tindrà una fi. I si el món existeix és perquè Déu així ho ha volgut.
b) La creació no està acabada. 
Déu ha confiat a les persones la responsabilitat de fer que el món en que es viu sigui cada cop més humà de manera que " sigui com Déu vol" això implica una transformació no només exterior sinó interior. 
La Tradició cristiana entén la creació com l'inici d'un procés que va avançant enmig de dificultats i que ha d'arribar a la seva realització plena. 
" L'univers espera impacient que els fills de Déu es revelin tal com són!". 

Festes cristianes: la Quaresma.

Després del Carnestoltes comença La Quaresma.

Efectivament: en "enterrar la sardina" és a dir, al rei Carnestoltes, l'Església comença un periode anomenat " Quaresma" en el " dimecres de cendra" on et recorda quin serà la fi de la humanitat...La Quaresma fa referència a un temps de 40 dies en què Jesús va romandre al desert patint privacions i temptacions. El temptador ( " el dimoni") expliquen els relats evangèlics, li proposa 3 proves de les quals podria sortir-ne victoriós si utilitzés la seva condició de Fill de Déu en benefici personal. Però Jesús hi renuncia, no l'escolta, el defuig. 

La Quaresma doncs -representada com una vella de 7 cames/setmanes- és època de dejuni i abstinència com a opció de solidaritat i fortalesa moral. 

El Credo

El credo és la síntesi de la doctrina cristiana.

La fe cristiana es condensa en un text, anomenat "credo" que es va anar concretant al llarg dels 3 primers segles després de la mort de Crist. 
La fe cristiana és hereva de la fe i bíblia hebrea i s'ha anat ampliant per la paraula de Jesucrist recollida en els llibres del Nou Testament, tant en la part dels Evangelis com en la part dels Fets dels Apòstols com amb la reflexió que al llarg de 20 segles ha existit en l'Església ( Tradició). 

Aquest Credo, conegut com " apostòlic" és una de les Oracions que es recitaran durant la Missa.

Qui són els cristians.

Les persones cristianes són aquelles que han posat la seva fe en Jesús de Natzaret, fill de la Verge Maria i Sant Josep com a pare aquí, a la terra. 

Els noms de Jesús 

La paraula " Jesús" significa: " Déu salva". En canvi, " Crist" ve d'una paraula grega que vol dir: " el qui ha rebut la unció" i que correspon al mot hebreu " Messies" ja que el poble hebreu esperava un Messies salvador, primer de l'esclavitud i després de l'opressió romana ja que quan neix Jesús a Palestina - en diem any 0- aquesta terra era una província de L'Imperi Romà .

Els romans eren gent pagana, politeista, és a dir, creien en molts déus: tenien els seus i inclòs van incorporar déus grecs amb la conquesta d'aquest territori. 

Els cristians i cristians, doncs afirmem que " Jesús és el Crist" i per això li diem " Jesucrist".

" Senyor" és el qui disposa de tot. Israel anomena així el seu Déu. Els primers cristians en donar testimoniatge de Jesús també li varen dir " Senyor". ( Adonai, Yaveh, Yehovah, en hebreu). 

Els llibres no-cristians.

El Talmud, que és un llibre jueu de comentaris sobre la Bíblia hebrea dedica 15 pàgines a parlar de Jesús.

L'historiador jueu Flavi Josep, que entre els anys 93-94 va escriure " Les antiguitats jueves" dedica un passatge a parlar de Jesús. 

Un bisbe àrab del segle X, Agapi, també en dóna testimoni " en aquella època hi hagué un home savi anomenat Jesús la conducta del qual era bona...". 

En les cartes de Plini -governador romà a Bitínia( ara Turquia)- en què va escriure a l'emperador Trajà l'any 110dC, n'hi ha una en la qual informa com s'ho fa per fer abjurar als cristians i retornar-los al culte a l'emperador. 

Tàcit ( 55-117dC) escriu en els seus Annals que l'emperador Neró en va acusar als cristians de l'incendi de Roma i els va castigar durament.  

L'única dada confirmada que coincideix en les fonts cristianes, jueves i romanes és el fet que en aquella època concreta va existir Jesús i va morir a la creu. 

Els llibres cristians

Llibres cristians: els Evangelis.

Els evangelis canònics són aquells  llibres reconeguts per l'Església cristiana com a inspirat por Déu a l'escriptor sagrat. Hi ha 4 autors o evangelistes: Mateu, Marc, Lluc i Joan. 

També hi ha uns altres que no han estat acceptats com a verdaders per l'església i per tant, són falsos i se'n diuen " evangelis apòcrifs" la majoria d'ells desconeguts pels cristians. Aquests varen ser seleccionats al s.II perquè el que expliquen no té res a veure amb el que diuen els evangelistes canònics, hi ha moltes fàbules, idealització, etc. Els Evangelis formen part de la Bíblia anomenat " Nou Testament".